Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 16 de juliol de 2020: noves conquestes per als consumidors.

Data: 31-07-2020 - Categoría: Consum


La recent sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, de 16 de juliol de 2020, assumpte CY contra Caixabank S.A. suposa un nou capítol envers la declaració d'abusivitat de les clàusules insertes en els contractes bancaris i els seus efectes jurídics. Tal com ha estat la tònica general en aquests darrers anys, el TJUE guia l'aplicació del dret espanyol en consonància amb l'ordenament jurídic comunitari, protegint els drets dels consumidors.

En primer lloc, es pronuncia al respecte a la clàusula de despeses de constitució i formalització i diu, que no es pot negar la devolució al consumidor de la integritat d'aquestes despeses, a no ser, que les disposicions de dret nacional imposin al consumidor el pagament de les mateixes. Ara bé, com haurem d'interpretar el nostre dret intern? Doncs per exemple, aquest plantejament ha donat lloc a què, recentment l'Audiència Provincial de les Palmes (secció 4a) hagi dictat una sentència en la qual s'indica que l'entitat bancaria ha d'assumir les despeses derivades del préstec: drets del notari, aranzel del Registre de la Propietat i cost de la taxació i el client sols ha d'abonar l'impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats.

També tracta l’Alt Tribunal la comissió d'apertura i, faculta a apreciar l'abusivitat d'aquesta clàusula, extraient qualsevol dubte que pogués quedar al respecte.

 D'altra banda, pel que fa al termini per a reclamar les conseqüències econòmiques de la declaració d'abusivitat, ens transmet el TJUE, que es pot limitar en el temps aquest dret al retorn dels imports abonats sempre i quan: la norma nacional ho permeti, i, no es limiti el dret del consumidor, de tal manera que el perjudiqués poder fer ús d'aquest dret de reclamació. Per tant la possibilitat que només es pugui reclamar en els 5 primers anys des de la firma del contracte queda vetada.

En relació amb les costes, cal dir que la inexactitud en la quantia reclamada en la demanda dirigida contra el banc pel que fa a les clàusules abusives, podia fer perillar l'eventual condemna en costes als bancs. Amb la nova sentencia, del TJUE obre la via a què en cas que no es concedeixi el reclamat en la seva integritat pel consumidor, es pugui condemnar igualment a les costes al banc. Fer-ho d'una altra manera suposaria limitar al dret d'exercici de l'acció al consumidor qui, clarament és la part més dèbil.

En conseqüència, el TJUE aclareix moltes qüestions però també obre nous interrogants al fer una remissió directa al dret nacional en molts aspectes. Caldrà veure com responen els tribunals nacionals, així i tot, aquesta sentència dóna eines als consumidors i als operadors jurídics a fi de poder avançar cap a la igualtat real entre els contractes subscrits entre els consumidors i els bancs.