Què significa que hi ha disponibles 200 litres per habitant i dia en emergència per sequera?
Data: 22-04-2024 - Categoría: Medi Ambient
El concepte de «litre per persona dia», a què fa referència el Pla especial de sequera, inclou tant l’aigua que consumim a les llars com a les activitats econòmiques connectades a la xarxa d’abastament municipal, la qual cosa no vol dir que cada persona pugui consumir 200 litres al dia a casa seva.
Diferenciem entre dotació i padró municipals
Aquests 200 litres per persona i dia que marca el Pla de sequera per a l’escenari d’Emergència, corresponen a l’abastament en alta (és l’aigua que es gestiona des dels embassaments, aqüífers, dessalinitzadores i plantes de regeneració fins als dipòsits de capçalera de cada municipi). Sovint es confon amb els topalls que poden establir els ajuntaments per al consum domèstic (abastament en baixa que és competència municipal), fent servir criteris com per exemple el padró municipal.
En aquest post prendrem la xifra de 200 litres per persona i dia com a exemple, per explicar-vos amb detall que no està vinculada directament al padró. Cal que tingueu en compte que la xifra dels 200 litres només respon a dotacions municipals en escenaris d’emergència i emergència I per sequera. Per a més informació sobre els diversos escenaris i restriccions us recomanem que consulteu el semàfor de la sequera.
El Pla especial de sequera fixa la dotació (o quantitat d’aigua) que tindrà un municipi per distribuir entre la seva població segons l’escenari de sequera en què es trobi. És important remarcar que d’aquesta quantitat en farà ús tot el poble o ciutat, és a dir, serà l’aigua que arribarà a tots els comerços, serveis, escoles, hospitals, activitats, instal·lacions públiques i privades, centres, etc., i també a les cases.
Aquesta dotació també inclou aquells usos que anomenem «no mesurats» (fuites, subcontatges, aigua destinada per apagar incendis, recàrrega d’hidrants, connexions fraudulentes a la xarxa, i també els usos urbans de neteja i reg de carrers que fa el municipi i que no paguen cànon).
Tenim, doncs, un dipòsit de distribució d’aigua municipal amb uns límits d’aigua calculats d’acord amb el nombre de persones/dia d’un municipi. L’aigua que hi conté (a què afecta la limitació dels 200 litres, en un escenari d’emergència), es distribueix mitjançant la xarxa municipal i va a parar a cada llar, botiga, hospital, etc. o bé es contempla dins aquests usos «no mesurats».
Per tant, la clau per diferenciar ambdós conceptes (dotació per dipòsit versus límit per padró o altres) hi és en el concepte de «càlcul». Els 200 litres per persona i dia responen a un càlcul que té en compte diferents factors i no a un límit en comptadors domèstics. Aquest càlcul té en compte la població censada, l’estacional, els serveis municipals, els comerços, les pèrdues, etc.
Quedem-nos amb la xifra dels 90 litres en ús domèstic
Dit això, si en una llar es fa una despesa de 90 litres d’aigua al dia per persona, que és el consum que es recomana per a ús domèstic, no voldrà dir que encara hi hagi un marge de 110 litres més per persona i dia fins arribar als 200 litres de dotació, sinó que aquests litres els faran servir a la resta de serveis i activitats que es desenvolupen dins del municipi i que també estan connectades a la xarxa d’abastament municipal. La xifra recomanada dels 90 litres per habitant i dia contempla les necessitats que pot tenir una persona a casa seva pel que fa a la higiene personal (dutxes, vàter, rentats de mans, etc.), neteja de la llar, aigua per cuinar o aigua per beure.
Estem vivint una greu sequera i, tot i que des de les diferents administracions implicades en la gestió del cicle de l’aigua s’està apostant de ple per l’obtenció de recursos a través d’altres vies que anomenem «no convencionals» (regeneració, dessalinització, principalment), la disponibilitat d’aigua cada cop és menor i una gestió quirúrgica de la sequera és clau per garantir aquest recurs el màxim de temps possible.
Les dotacions responen a aquesta gestió mil·limètrica que cal dur a terme per fer front a la sequera i es concreta en llindars variables en funció de l’escenari en què es trobi un municipi. En aquest post, com hem dit anteriorment, hem fet servir l’exemple dels 200 litres, però les xifres disminueixen a mesura que la sequera s’agreuja.
Les dotacions establertes en el Pla especial de sequera segons l’escenari en què es troba cada municipi són:
Els ajuntaments, per poder complir amb aquestes limitacions, han d’aplicar les diferents mesures a què fa referència l’esmentat Pla. De forma causal, si tothom compleix amb les restriccions, es produeix un estalvi considerable, que vindria a coincidir amb els límits establerts als dipòsits. Ara bé, hi ha molts factors que poden dificultar aquest compliment i els municipis, per no sobrepassar els límits, poden establir mesures addicionals que regularan amb normativa local, com ordenances, plans d’emergència o bans.
Aquestes regulacions són les que poden contemplar, pel que fa a l’ús domèstic, restriccions vinculades al padró, cèdules d’habitabilitat, estudis d’ocupació real del municipi, que estableixin límits a l’entorn dels 90 litres per persona i dia.
Conclusions
Tenim, per tant, que el Pla especial de sequera és l’instrument que permet a la Generalitat gestionar la sequera a les conques internes catalanes, defineix les mesures amb antelació (el Pla es va activar quan les reserves dels embassaments estaven al 70%) i estableix un gran nombre d’eines per aconseguir que l’aigua duri més temps, amb una bona qualitat, per garantir el màxim d’usos possibles. Entre aquestes eines es troben les limitacions en dotacions d’aigua per als municipis. Però, alhora, els ajuntaments també fan una gestió de l’aigua dins del seu àmbit local, com a competents en abastament i experts en el territori.
En conclusió, d’una banda la Generalitat (mitjançant el Pla especial de sequera) estableix la dotació límit o topall de quantitat d’aigua, que tindrà un municipi per distribuir entre la seva població, expressada per persona i dia. D’altra banda, els ajuntaments (mitjançant normativa municipal), poden establir mesures que limitin el consum per persona i dia en l’ús domèstic. Per aplicar aquestes restriccions poden fer servir dades obtingudes a partir de mètodes fiables d’ocupació de les llars, com ho són els padrons municipals, els estudis d’ocupació o les cèdules d’habitabilitat, entre altres.
Font: Agéncia Catalana de l'Aigua
