Els 'sense papers' pagaran un 40% dels fàrmacs

Data: 20-08-2018 - Categoría: Salut


Fa unes setmanes el Ministeri de Sanitat va remetre a les autonomies l'esborrany del decret pel qual es pretenia universalitzar la sanitat i en el qual es preveia establir un copagament del 40 per cent sense límit mensual als immigrants sense papers i que a més volia regular per separat el seu accés a la llista d'espera de trasplantaments.

Hem de recordar que uns 280.000 immigrants en situació irregular ja es van veure afectats per la reforma sanitària de 2012.

Els condicionants establerts són els següents:

No tenir l'obligació d'acreditar la cobertura obligatòria de la prestació sanitària per una altra via en virtut del que disposa el dret de la Unió Europea, els convenis bilaterals i la resta de normativa aplicable.
No poder exportar el dret de cobertura sanitària des del seu país d'origen o procedència
No existir un tercer obligat al pagament.

No s’exigirà, en principi, un padró previ a la norma per poder accedir a aquesta situació tal com sembla que prèviament es pensava tot i que sí que quedaran excloses les persones pertanyents a països amb els quals Espanya té establerts convenis sanitaris, excepte que acreditin que no poden exportar l'esmentat dret.

Finalment, seran les autonomies les que han d'expedir "un document justificatiu" que acrediti el dret dels estrangers a aquesta prestació, de manera que la targeta sanitària podria no ser la mateixa que la dels residents legals i pel que fa als trasplantaments, està previst que s'articuli una ordre ministerial que reguli el seu accés al sistema.

Un cop el Consell de Ministres va aprobar aquesta norma la ministra de Sanitat, Carmen Montón, va manifestar que "El decret no suposarà un sobrecost econòmic; al contrari, contribuirà a la sostenibilitat ", ha defensat.

La ministra ha afegit que, més enllà de canvis normatius, l'essencial és que la llei "acabarà amb inequitats i desigualtats i contribuirà a millorar la salut individual de col•lectius abans exclosos, i la salut col•lectiva de la població general".

La norma reconeix com a titulars del dret a la protecció de la salut i l'atenció sanitària a les persones amb nacionalitat espanyola i les persones estrangeres que tinguin residència a Espanya. També a aquelles persones que no tenint la seva residència habitual en territori espanyol tenen reconegut el seu dret a l'assistència sanitària a Espanya per qualsevol altre títol jurídic, com ara són els pensionistes espanyols que no resideixen a Espanya, els treballadors desplaçats o els treballadors transfronterers.

Els col•lectius no registrats ni autoritzats com a residents a Espanya tenen dret a la protecció de la salut "en les mateixes condicions que les persones amb nacionalitat espanyola".

La reflexió que proposem des de la CUS, Salut, Consum i Alimentació és que si aquestes persones, en la seva gran majoria, no té un contracte de treball precisament perquè al no tenir papers seva situació és irregular com podran pagar el 40% dels medicaments si no disposen d'ingressos ?. Hi ha el risc que no es prenguin els medicaments prescrits i d'aquesta manera determinades situacions no desitjades es puguin estendre a altres col•lectius pel que fa a la salut.