S'ha llançat un avís generalitzat per alertar dels missatges falsos s'estan enviant mitjançant SMS. Els estafadors hi introdueixen un enllaç que redirigeix a una pàgina web fraudulenta que es fa passar per diferents entitats financeres i fins i tot la mateixa Agència Tributària i demana a les víctimes que introdueixin les seves dades de targeta bancària, fins i tot el CCV i el codi PIN.

Des de la CUS – Salut + Consum + Alimentació recorda que si tenim el més mínim dubte que la identitat de la companyia o entitat que contacta amb nosaltres no hem de descarregar cap fitxer adjunt ni clicar en un enllaç, sinó que primer hem de contactar amb l'organisme per assegurar-nos de la veracitat del missatge o alertar de la suplantació.

Segons els experts en ciberseguretat, hi ha un creixement d'aquests fraus a través d'Internet, ja que són fàcils de cometre i difícil d'investigar i que generen uns diners senzills d'aconseguir per als suplantadors.

El problema legal rau que si bé en determinades pràctiques els bancs responen d'aquesta situació d'engany, en moltes altres al·leguen que no són responsables perquè hi ha un article a la Llei de Serveis de Pagament a Distància que assenyala que la seva responsabilitat queda exempta als casos en què el client actuï amb negligència greu.

En definitiva, si el consumidor dóna a conèixer la seva contrasenya a un tercer es considera negligència greu, malgrat que hagi estat a través d'un engany, de manera que les entitats financeres traslladen la responsabilitat al consumidor que en molts casos no té cap altra alternativa que la judicialització d’aquests fraus.

Aquest fet s'agreuja en el cas de la gent gran o poc dutxa amb les eines tecnològiques i Internet. Tenen diners al banc però aquest funciona gairebé tot en línia. Són víctimes adequades d'aquests fraus financers. La gent tendeix a donar dades per desconeixement de la procediment del frau.

Moltes d'aquestes demandes acaben als jutjats de primera instància generals que depenent de la quantia és un procediment ordinari per sobre de 6000 euros si és menys és un judici verbal, encara que solen trigar entre un any i any i mig si el jutjat no en té gaires expedients acumulats.