El malbaratament d’aliments i els consumidors
Data: 07-11-2018 - Categoría: Alimentació
Segons les darreres dades del Ministeri d’Agricultura els espanyols malbaraten cada any la sorprenent xifra de 1.300 milions de quilos d’aliments. Es a dir uns 23,5 milions de quilos cada setmana però si a aquestes dades afegim els productors, fabricants, cadenes de distribució i establiments de restauració el volum acumulat pot arribar als 7,7 milions de tones de menjar llençat a les escombraries.
Aquestes xifres son un veritable problema a diferents nivells i en aquest sentit els consumidors podem actuar de manera decisiva. Un dels factors claus es que siguem capaços de distingir entre el concepte de caducitat i de consum preferent.
Una de les primeres conclusions es que comprem més del que podem menjar. Mentre que, segons dades de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO), al planeta es produeixen uns 4.000 milions de tones d'aliments però una tercera part es malbarata mentre que d’altra banda al voltant de 800 milions de persones passen gana al planeta i uns 1.326 milions de tones d'aliments es llencen a les escombraries.
El Parlament Europeu te més dades en relació a aquest fet: on més aliments es llencen es a les cases, amb un 53% del total; la indústria alimentària (producció i processament d'aliments) suposa el 30%; restaurants i serveis alimentaris, el 12%; i comerços i distribució sumen el 5%.
A més no hem d’oblidar que el malbaratament té un impacte directe en el medi ambient ja que s’estima que l'energia que es perd amb el desaprofitament d'aliments es més del 10% del total de l'energia global que es consumeix en la producció de menjar.
Però això no es tot, un altra de les conseqüències es la petjada de carboni per l'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle: per cada quilogram d'aliment produït (i llençat), un total de 4,5 quilos de diòxid de carboni (CO2) acaben a l'atmosfera.
Els experts recorden que el primer pas per a frenar aquesta preocupant realitat es llegir les etiquetes i arribar a entendre quina és la diferencia entre la data de caducitat i la de consum preferent. Una o l’altra apareixen segons els tipus de producte i determinen si el seu consum es viable o al contrari ja no es pot menjar.
Al nostre país, segons les dades del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, el 59% dels consumidors llencen a les escombraries aquells aliments que han arribat a la data de caducitat, un 21% reconeix que se'ls menja si no ha passat molt de temps després de la data indicada i la resta prefereix consumir-los o llençar-los en funció del tipus d’aliment.
Un factor essencial es entendre el significat del etiquetatge abans de prendre la decisió de què hem de manejar i què no. La data de caducitat vol dir que aquells producte en qüestió ja ha deixat de ser segur per al consum. Aquesta data límit està regulada pel Reglament de la Unió Europea 1169/2011 amb uns criteris científics estrictes i estudis rigorosos per tal de reduir els riscos per a la salut i evitar possibles intoxicacions alimentàries. Per tant, hem de respectar aquestes indicacions especialment pel que fa a productes com el peix, la carn o els ous.
No hem de consumir cap aliment un cop superada la data de caducitat i respectar sempre les instruccions de conservació de l'etiqueta, per exemple, si es necessari mantenir-lo a baixes temperatures. Alguns aliments poden permetre allargar la vida del producte si els congelem. En aquest sentit hem de seguir sempre les indicacions del envàs.
Una cosa totalment diferent és el consum preferent, que només indica el dia fins que el producte manté les qualitats organolèptiques (olor, sabor i textura) inalterables. Aquesta data no te res a veure amb la seguretat i habitualment es troba en aliments enllaunats, congelats, cereals, olis, pastes, arrossos i purés. A banda de la data s’hi acompanya una frase com "Consum preferent abans del..." o "Consum preferent abans de la fi de...".
En el cas que haguem superat aquesta data l'aliment continua sent segur pel seu consum sempre que respectem les instruccions de conservació i l’envàs no estigui malmès però hem de saber que es possible que el producte hagi perdut part del gust, el color o la textura.
Com a conclusió podem dir que la data de consum preferent, a diferència de la de caducitat, es molt més flexible i adaptable. Evidentment, no és el mateix menjar-se un aliment passat que un de caducat. Si mengem un aliment passat no estarem exposats a cap risc per la nostra salut però si mengem un aliment caducat, sí. Encara que abans de llençar un aliment a les escombraries hem de comprovar si té un aspecte correcte (es a dir sabor i olor agradable), consultar les instruccions de l’etiqueta i seguir les recomanacions de consum.
Com abans dèiem la data de caducitat es especialment important en aliments com el peix fresc, la carn i la llet fresca (que trobem al lineal del fred), així com en molts plats precuinats, envasats i al buit. En aquests sentit, hem de considerar algunes normes importants si volem allargar el temps de conservació:
• Una possibilitat per allargar la vida dels aliments molt peribles més enllà de la seva caducitat es congelar-los després de la seva compra. (carns, peixos, salmó fumat i pernil cuit)
• Els plats precuinats també es poden congelar quan s'acosta la caducitat encara que una cop es descongelen, cal consumir-los de forma immediata.
• Per congelar qualsevol aliment s’ha de fer mentre estigui fresc i en perfecte estat.
• Els plats precuinats també es poden congelar quan s'acosta la caducitat encara que una cop es descongelen, cal consumir-los de forma immediata.
• Per congelar qualsevol aliment s’ha de fer mentre estigui fresc i en perfecte estat.
Més informació:
CUS, Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat. Salut Consum i Alimentació
Telèfon: 93 302 41 38
