Efectes de l'addicció als videojocs. Una patologia actual

Data: 27-01-2019 - Categoría: Salut

L’Organització Mundial de la Salut  inclou l’addició als videojocs a la llista de patologies mentals.

Fins fa no massa la ludopatia era l’única malaltia mental reconeguda. Es tracta de la necessitat incontrolable de fer apostes de forma persistent i creixent i jugar de manera compulsiva tant presencialment (escurabutxaques o lloc de jocs) com a través d’Internet. Però ara l'Organització Mundial de la Salut ha inclòs específicament l'addicció als videojocs, tant els que són per a l'ordinador com els de les videoconsoles com a patologia.

Segons dades recents, un 74% dels menors d'edat manifesten que són 'gamers' o jugadors habituals i, per aquesta raó, tenen més possibilitats de patir una patologia d'aquesta mena ja que les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies potencien aquesta realitat amb l'aparició dels esports electrònics i dels jocs multi jugador. No oblidem que aquest sector genera milions de dòlars i es un punt de referència pel que fa a l’entreteniment més important per als més joves, juntament els vídeos de YouTube. Sense oblidar que, segons alguns experts, existeixen determinades classes de jocs que contribueixen a crear i/o potenciar aquesta addicció ja que estan considerats com anàlegs als jocs d'atzar.

A internet es poden trobar jocs digitals que promouen el joc patològic. Especialment el tipus de joc que premia als participant amb les anomenades caixes de botí quan el jugador arriba a una fita concreta. Es a dir, se'ls ofereix un 'pack' conformat per recompenses de tipus aleatori que faciliten avançar en el desenvolupament del joc.


Si el jugador no aconsegueix de la caixa de botí allò que vol, continuarà jugant per mirar d'assolir-ho. Un fórmula similar  al funcionament de les màquines escurabutxaques. Durant aquest període de joc el cervell genera dopamina i el nostre pensament genera la percepció de que la pròxima jugada serà la bona i s’obtindrà el premi.

Aquest tipus d’addicció també fomenta la dificultat de comunicació amb els altres i l’aïllament social, es a dir una forma de centrar-se exclusivament en la consecució de l’objectiu a través del joc.

El comportament compulsiu es un dels símptomes més clars que es produeix en relació a l’addicció als videojocs. Es una conducta que apareix no tan sols quan s’està jugant, també pot aparèixer quan no s’està fent. Si el jove te grans dificultats per concentrar-se en un aspecte concret i necessita el contacte continu amb el vídeo joc es un indici de que no està utilitzant el videojoc de forma responsable i aquest tipus de comportament pot originar també altres addiccions com l’alcohol o les substancies estupefaents.

Amb la irritabilitat també es poden produir crisis d'ansietat i episodis agressius. Quan el jugador no pot assolir la seva necessitat de jugar es probable que el seu comportament el torni agressiu de forma creixent i això pot ser un símptoma de que s’està gestant un comportament addictiu.

La persona addicta va prioritzant cada cop més el joc per damunt d’altres opcions com la vida social, estudis o tasques laborals. En tot cas, els menors d’edat son els grups amb més tendència a jugar, ja sigui a l’ordinador ó a la vídeo consola, i precisament per aquest fet tenen moltes possibilitats de desenvolupar una addicció. El paper de l’escola es fonamental si detecta un cas com aquest per tal de comunicar-ho al pares.

Els efectes perjudicials d’aquesta addicció poden ser molt greus com afectacions a nivell neuronal importants o pèrdua de capacitats cognitives. A més aquestes repercussions també poden tenir un impacte a nivell social. La persona es incapaç d’establir comunicacions amb els altres, pateix fracàs escolar o veu com es deterioren progressivament els vincles socials.

Encara que cal destacar que l'addicció als videojocs també es pot tractar i el primer pas es que la persona afectada reconegui el seu problema i entengui els efectes perjudicials dels videojocs en la seva vida.

El procés de tractament es complex i fins i tot pot requerir la intervenció d'un psiquiatra si la persona manifesta actituds agressives. La recuperació pot ser més o menys llarga  en funció del nivell de compromís de les persones que envolten a la persona addicta, i el nivell d’afectació de l’addicció.

El familiars, amics, professors i professionals com psicòlegs i psiquiatres tenen un paper molt important en aquest procés.

Ja em dit que l’OMS a inclòs l’addicció als vídeojocs com una patologia encara que no cal alarmar-se de manera innecessària. D’altra banda, fent un bon ús dels vídeo jocs també es poden valorar efectes positius com el fet que els vídeo jocs poden ajudar a reforçar la capacitat de concentració i la presa de decisions dels usuaris, així com podrien ser un instrument útil per la millora del sistema educatiu.

En definitiva, si es fa un ús responsable i racional d'aquesta mena de jocs es pot arribar a tenir beneficis per a la persona i pot ajudar-la a entretenir-se i passar una bona estona divertida però no em d’oblidar que els problemes apareixen quan l'ús es converteix en abús.